Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

Etapa 4. De la Mata a Portell (3 hores llargues)

Imatge
Mas del Tossal
Des del mas del Tossal, el bosc de les Clapisses Camí del mas del Tossal a Portell La Cuba En eixir de la Mata.

Etapa 4. De la Mata a Portell (II)

Imatge
Mas amb torre al terme de la Mata.



A la plaça de Portell. La vall que fa de frontera entre el País Valencià i Aragó.

Etapa 3. De Todolella a la Mata (1 hora llarga)

Imatge
Isc del poble quan encara és fosc. Allà dalt del tot s'insinua el castell, i m'imagine el músic assegut davant del piano omplint les estances de música.
Bé, camine uns cent metres i baixe per un camí que hi ha a mà dreta fins a la carretera, on hi ha l’ermita de Sant Onofre. A partir d’ací seguisc un tros per la carretera, fins a arribar a Venta Torero, des d’on travesse el riu Cantavella per a tirar fins a l’ermita de Saranyana. Des d’aquest punt es pot continuar per amunt (en direcció est), cap a l’ermita de Sant Cristòfol i cap a Cinctorres (diuen que és un camí ben bonic), però jo tire cap avall, pel costat del riu, a la Mata. En un tres i no res arribe a l'ermita de Santa Bàrbara i d'ací al poble, que ja veig, arribe de seguida. Un camí planer per a començar el dia. Allà, al costat de la carretera, hi ha la fàbrica d'espardenyes (trobe que és l’únic lloc on en fan). Hi entre i la dona que hi treballa m’explica què és el que fan, de quina manera.…

Etapa 2. De Forcall a Todolella (2 hores)

Imatge
De Forcall a Todolella hi han uns quants llocs per on anar. L’home del bar on he esmorzat em diu que vaja pel camí vell que s’agarra en eixir del poble quan passes l’ermiteta de la Mare de Déu del Pilar. Li faig cas. És una mena de camí de terme que va per la solana, seguint el curs del riu.
Ara, trobe que hi ha un camí més bonic per a anar d’un poble a l’altre i és agarrar la senda que puja al mas de Roc (al sud-oest de Forcall) i des d’allà, vorejant la muntanya, arribar al mas de la Rourera, davallar al pont gòtic, fer un tros de carretera i, a l’altura de l’ermita de Sant Onofre, pujar cap a Todolella.
Bé, arribe al poble cap a les tres del migdia i demane a una dona on hi ha l’hostal El Guerrer on havia reservat un llitet (hi han més llocs on allotjar-se, vegeu el web de l’ajuntament). La dona, molt simpàtica, em diu «Per amunt». La xica que m’atén a l’hostalet em trau per a dinar un bon plat de cigrons i una collada impressionant. Després d'una bona caminada, e…

Etapa 1. De Sorita a Forcall (II)

Imatge
La Mola al capdamunt de Forcall.





El mapa

Etapa 1. De Sorita a Forcall (3 hores)

Imatge
A les huit del matí mamprenc el camí que du de Sorita a Forcall per la senda fluvial que hi ha al Bergantes. Al llarg del camí trobe poca aigua i la que hi ha està mig pudenta. A una banda i altra del riu hi han els pobles de Palanques, Villores i Ortells. Com que el camí és llarg, decidisc no entrar-hi, tot i que pareix que ben bonics, i els paratges dels voltants també. A prop de Sorita, per exemple, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Balma, lloc meravellós i alhora màgic, que bé mereix visitar-lo (a l’altra, però).
Tire avant seguint el llit del riu fins que arribe a la Torre Folch, un poc més amunt del riu i a l’oest de la Mola de Sant Marc. La senda torna a baixar fins al riu i allà veig, cap al sud, en una plana, Forcall. Forcall és un poble un poc més gran que els que he deixat arrere. En entrar-hi, trobe dones eixint de missa. Aguaite a la porta de l’església i un parell de dones em diuen que aprofite, que l’església és ben fosca i com que en eixe mome…

Camí pels pobles de ponent

Imatge

Camí per terres de frontera

I si en fa, de temps!
Bé, comença un projecte de camí. Camí que encara no està decidit del tot. He de mirar uns quants mapes, però la idea més o menys és clara. Anar des de Sorita fins a Guardamar pel límit lingüístic del valencià.
Que què té d'interessant? Moltíssim! Travessar paratges desconeguts per a mi com la serra de Crevillent o el riu Bergantes, conéixer pobles com ara Sorita, Forcall... i sempre que siga possible conéixer un poc la història d'aquests pobles, la manera de parlar i, sobretot, la gastronomia típica!
Si no passa res, a l'octubre mamprendré la primera part d'aquest camí.
En parlem.

Mapa per a fer-se'n una idea.

En no res, tornem a arrapar la pedrenca

Imatge
Després d'uns mesos sense dir res, torne al solc.
Demà a la muntanya! A la meua benvolguda Ratlla.
Per cert, la foto està feta al Mondúber, al gener. Vaig anar-hi a fer una carrera de muntanya i no sé si tornaré a fer una carrera. Hi han coses que no m'agraden
Au, fins d'ací a no res!
SALUT