Camí pels pobles de ponent

La idea és travessar tot el territori valencià de nord a sud, de Sorita a Guardamar, pels pobles que hi ha més a l’oest on es parla català-valencià, pels camins tradicionals. En els casos que no n’he trobat cap, o el camí antic ara és un camí asfaltat, he intentat cercar rutes que travessen paratges singulars i bells.

Bé, dimarts passat, 11 d’octubre del 2011, vaig agafar l’autobús de Castelló de la Plana-Morella amb la idea de començar l’endemà el camí, a Sorita. En arribar a Morella, em vaig menjar per a berenar un flaó, que és un pastisset de brullo (brull, brossat, mató, recuit, com vulgueu). En tindre la panxa plena vaig mamprendre el camí cap a Sorita. Hi han diversos camins per a arribar-hi, però com que era tard em vaig decidir per la carretera. Hi vaig arribar un quart per a les nou, de nit.

Allà, havia aparaulat una habitacioneta a Casa Baltasar. En entrar al bar, m’hi vaig trobar una colla d’hòmens grans que raonaven abans d’anar a casa a sopar. U em va dir que m’asseguera amb ells, i això vaig fer. Em van explicar els problemes d’aigua que tenen, que al poble no hi ha molt de futur, que volen una carretera més bona, que hi han moltes cabres i fan malbé els hortets..., i em van demanar que què feia per allà. Una bona conversa escoltant una llengua ben genuïna. Un plaer.

En acabant, vaig sopar i a dormir que l’endemà...