Travessant muntanyes

Comencem una sèrie de passejades per la Ribera. La primera, una volta entre els pobles d'Albalat, Polinyà i Riola. És una volta de vora catorze quilòmetres entre els tres pobles. Quasi tot el camí és per la mota de la banda sud del Xúquer i, una part, entre Polinyà i Riola, per un camí de terme amb molt poc de trànsit, el camí del Racó. Apta per a fer-la a peu o en bicicleta.  En l'itinerari hi ha tres punts en els quals s'ha d'anar alerta. 1. Pont d'Albalat : pas no adaptat per a bicicletes, s'hi ha de travessar quan passen cotxes, ja que el semàfor es posa en verd quan un vehicle xafa els sensors que hi ha a terra. No és molt recomanable passar a peu o en bicicleta per les voreres que hi ha, ja que són estretes i la barana és molt baixeta. 84 centímetres d'alt i una caiguda de quatre o cinc metres! Deu complir la normativa de no sé a on (tant de bo que algun dia facen un altre pont!).  2. En arribar a Riola, s'ha de parar compte en tra

Fa molt de comboi trobar un fragment d'una entrada del blog en un llibre de text d'Edelvives. Gràcies!

Mamprenc altra volta el blog.  Les darreres entrades corresponen al projecte de travessar el territori valencià pel límit lingüístic. La cosa està parada, però algun dia farem per acabar eixe camí. Mentrimentres ens entretenim muntant i travessant altres paratges del país. I hui ha tocat fer una volta ben bonica de Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella. Ací en teniu unes quantes imatges.  El mapa del Tossal Cartografies, fonamental. Imatge de la ruta feta, extreta d'una aplicació que fa servir Mapbox. Els Frares, un paratge fabulós a mitjan pujada. Hui, les vistes eren impressionants. Tot i que en la foto no es veu bé, amb els prismàtics allà on hi ha la fletxa de la dreta s'intuïa Irta. Sí sí, Irta. No podia ser altra cosa.  L'altra fletxa indica la Ribera, l'Horta i el cap i casal. Cap al sud, també hi havia bona vista. Des del cim s'entén clarament per què eixa illa que hi ha prop de Santa Pola es diu l'Illa Plana. El ca

Isc de Vilafranca pel portal de Sant Roc. En un no res hi ha com un lloc on anar a berenar amb taules i bancs, a la dreta del qual ix un camí que va a les coves del Forcall (val la pena aguaitar-hi). Continue pel camí de Vilafranca a Benassal fins a un poc abans del coll d'Ivol, és a dir, continue per la pista principal que va cap al mas de Forés, la caseta del Molí i el molí de Colau. Dalt queda el Picaio (1304 m). Ja sóc al riu Montlleó, ara toca muntar seguint la pista fins a la vora de la Penya Blanca, passar pel  mas de Catxirulo i mamprendre el pla de Vistabella. Per cert, este és el camí que em van comentar que feia la gent d'un poble i de l'altre. Ara bé, hi han altres camins que també són ben bonics, com ara seguir la PR-PV 1 i arribar a Culla o en eixir de Vilafranca travessar el pla de Masorro (pedra seca a punta pala), passar pels masos Torre Leandra i de Faio i baixar fins a La Estrella (despoblat) des d'on es pot tirar per amunt fins a Visatabella.

De la Pobla del Bellestar a Vilafranca es pot anar per la carretera, que és el camí més curt i més recte o es pot triar algun altre camí. Ben recomanable és seguir la PR-PV 1 o la SL 18.2. Si u tria la PR-PV 1, en arribar al pi del Comunet val la pena seguir cap als Montllats i en aplegar a l'altura de la font del Regatxol muntar al tossal dels Montllats (1655 m). Bé, jo aquell dia vaig triar anar per la carretera perquè ja era massa tard i no era qüestió d'entretindre's. A un costat i altre del camí hi han paratges ben interessants. A l'esquerra hi ha un itinerari de pedra en sec (impressionant), i a la dreta hi ha la Parreta a partir de la qual s'obri un bosc ben atapit. En arribar al poble, val la pena fer una volta pel nucli antic i, si podeu, tastar el bolo. Pedra en sec pertot  Al Llosar. Hi venen una mel de categoria!  Mare de Déu del Llosar Vilafranca

 Eixint de Portell. Es pot anar a la Pobla per uns quants camins, com ara seguint el camí que va a Vilafranca, que és el camí tradicional, però de fa un temps que està asfaltat i no val la pena anar-hi. Per tant, decidisc seguir el camí per on hi ha la PR-PV 332.  Al cap d'un quart llarg de travessar camps i masets s'arriba al creuer des del qual u es pot allargar a la rambla de Sellumbres, que diuen que és espectacular (hi anirem un altre viatge), però el camí que seguisc el que condeïx al Peiró de Sant Pere.  Pont a prop de Sellumbres  Pel pla cap al peiró de Sant Pere. En arribar al peiró, en comptes de continuar avall cara Vilafranca, cal tirar cap a l'oest seguint la PR-PV 402.  Al cap de no res hi ha el pou de la vila. Aigua ben fresca!  Si no vaig errat, el Molí Dolç a l'altra banda de la rambla de les Truites. Arribant a la Pobla.  "I després passàrem pel riu de les Truites" va dir Jaume I Sant Miquel. Encara hi