Travessant muntanyes

Tinc ganes de travessar muntanyes, però ara no puc. Què faig? Puc mamprendre mon pare i fer-lo parlar: que em diga paraules. Que no té res a veure amb la muntanya!, ja ho sé, i...? Un tast: llaca (imperdible) minxets (coquetes ben bones) sisquera (tant de bo) tenoreta (fred) posar-se plena de mig armuds (parar de fer una cosa per algun motiu, supose) estralejar per a quinze (parlar exaltadament) estar (una cosa) feta un mandol (estar una cosa mal feta, mal endreçada) arrapar la pedrenca (esforçar-se a fer una cosa) estar boixat (estar fotut, sobretot físicament) estar dolent (tindre dolor, estar malalt) pegar de cas (a la terra amb l'aixada, amb la part de darrere) cassejar (esclafar els terrossos) deixar la terra trita (triturada) qui no suma se n'ix

Puigmal 2.910 per Creuant Muntanyes en Vimeo . Ací hi ha el vídeo que va fer el company Dani de la pujada al Puigmal, al Puigmal Petit, al Puigmal de Segre i al Puigmal de Llo. M'hauria agradat contar l'aventureta pel Pirineu en tornar-ne, però les circumstàncies no m'han deixat tindre una estoneta. Hui, mentre veig per la finestra la vall de la Murta arremullada de pluja i escolte unes bones cançons d'Ella Fitzgerald ho faré per damunt damunt. Des de l'any passat que no havia xafat el Pirineu i tenia ganes de fer-ho. M'hi feia goig. Bé, la qüestió és que vaig decidir fer el Puigmal perquè és una muntanya que no té gens de dificultat i està en una zona que em pareix màgica. Estava molt il·lusionat, però, alhora, estava també un poc cagat. Dissabte a la matinada vam moure del poble cap al Pirineu català i a migdia vam arribar a Puigcerdà. En arribar-hi, un contratemps: no hi havia cap lloc on llogar grampons. Així que vam haver d'anar-nos-en a Andorra (sí,...

El Puigcampana des del cim del Cabeçó. Terra erma i el Maigmó. El Campello, Alacant i el cap de l'Horta. U i el Cabeçó. El Cabeçó d'Or des de Busot. Bon dia, D'una punta a l'altra del país: la setmana passada vaig estar pel Maestrat i aquesta setmana a l'Alacantí. La setmana passada vaig fer la PR 1 i aquesta, la PR 2. Com que havíem d'estar a Mutxamel hem aprofitat per a pujar (perdó, muntar) el Cabeçó d'Or (1210 m). Bé, la idea la va proposar Laia. Dissabte de bon matí cap a Busot, el poble que hi ha al peu d'aquesta muntanya, i en un no res a l'aparcament que hi ha a les coves de Canelobre (no les vam veure, però diuen que paga la pena fer-hi una visita; una cosa: s'ha de pagar). Des d'ací mou la senda que fa una volta sencera a la serra (es pot fer la passejada en un sentit on en l'altre). A mitjan camí, al Polset, ix una senda per la qual t'encaramalles fins al cim, en no arriba un quart. Des d'allà dalt hi han unes vist...

Vilafranca des del tossal dels Montllats. Santuari de la Virgen de la Estrella. Riu Montlleó. PR-V 1 cap a Vilafranca. Pla de Mosorro. Penyagolosa. Pedra en sec. L'escola del Cantó. Arribant a Vilafranca. Els tres. Eixint de Culla. L'Anglesola. Acabe d'arribar fa un parell d'hores de fer una travessa per muntanyes valencianes que no coneixia: Vilafranca - santuari de la Virgen de la Estrella - Culla - Vilafranca - tossal dels Montllats. Ara em pose davant de l'ordinador per a deixar-ho escrit, amb els peus descalços, perquè els tinc un poquetet tocats (res greu), i la resta del cos baldada. De tota manera, trobe que solament faré un esbós, sense palla. Ja vorem. Bé, dijous de vesprada els companys Pep i Rubén, i jo, vam moure d'Albalat cara Vilafranca per a gojar (i patir un poquet) uns dies per la muntanya. Vam arribar a poqueta nit i per això no ens havíem d'encantar a trobar un lloc on passar la nit. I vam tindre molta sort, perquè a la primera trobarem...

La darrera riuada, l'any passat. El Xúquer, com diu l'Alcover-Moll, "és el riu més important del País Valencià, que naix devora la partió amb Castella, passa per Albacete i desaigua al Mediterrani devora Cullera". Així és. És el riu que dóna vida a bona part de les nostres terres. També és el riu que abraça quasi completament el meu poble: el riu que el protegeix i que alhora l'atemoreix, alguna volta. Des de ben cagó que forma part de la meua vida: quan en eixir d'escola anava a jugar als canyars amb els amics, quan anava al camp que mon pare té vora riu (a 200 metres de casa) a fer qualsevol faena (passar hores fent canyes al costat del riu n'era una de ben plaent), quan ampràvem una barca i mig ens afonàvem... Ara, quan hi vaig, m'agrada fer una volta per la mota, des del tir de plat (a l'entrada per Algemesí), on el riu comença a embolcallar el poble, fins a l'eixida cara Sueca, on amb una revolta et diu adéu i continua avall. I mirar a l...

Hui, al cap i casal ple de falles. Soroll i olor de coets (m'agrada, de lluny). Ahir de vesprada, passejada per la vall de la Casella i pujada a l'Ouet i a la Ratlla. Una clàssica. Estava núvol, però va ser ben bonica. El silenci, el silenci amb els ocells i la mar al fons. Sensacions: primera, oloreta de botifarra al bar de la Casella (no és típicament montanyívol, però és agradívol); segona, tristor de veure els cérvols tristos, què fan allà? (fixeu-vos en el cartell informatiu: flora de la Casella, fauna de la Casella, cérvols, tres categories?); tercera, immensitat (sí!) pujant cara l'Ouet veient tota la vall i les Agulles; quarta, una incògnita, per què hi ha allà dalt l'Ouet?; la que fa cinc, tendror de veure un trosset de vall molt encisador diferent de la resta; la que fa sis, ofec, la darrera pujada cap a la Ratlla; la que fa set, una abraçada a la meua terra, cap al nord, la Ribera, l'Horta i l'Albufera, cap al sud, tot de muntanyes volgudes i xafades....

El cap de setmana passat vaig xafar les terres del Priorat. Vaig gaudir compartint, descobrint, menjant i bevent, vi òbviament. Abans d'anar-hi tenia una imatge feta d'aquelles terres germanes, imatge que no difereix molt del que m'hi vaig trobar. Un goig. Espere tornar-hi i xafar el Montsant, massís majestuós que forma un bloc que fa la impressió de ser una gran taula. Enfilar-m'hi i travessar-lo. Pujar a Siurana i des d'allà contemplar el Priorat, passejar pels camps entre ceps, descansar a la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei... Algun dia. Ah, recomane un llibre sobre el Priorat escrit fa un grapat d'anys: A peu pel Priorat de J. M. Espinàs. És curiós veure com ha canviat la comarca. Per cert, no s'ha de deixar de visitar la Vilella Baixa, la Nova York del Priorat segons Espinàs.