El Xúquer

La darrera riuada, l'any passat.



El Xúquer, com diu l'Alcover-Moll, "és el riu més important del País Valencià, que naix devora la partió amb Castella, passa per Albacete i desaigua al Mediterrani devora Cullera".

Així és. És el riu que dóna vida a bona part de les nostres terres.

També és el riu que abraça quasi completament el meu poble: el riu que el protegeix i que alhora l'atemoreix, alguna volta.

Des de ben cagó que forma part de la meua vida: quan en eixir d'escola anava a jugar als canyars amb els amics, quan anava al camp que mon pare té vora riu (a 200 metres de casa) a fer qualsevol faena (passar hores fent canyes al costat del riu n'era una de ben plaent), quan ampràvem una barca i mig ens afonàvem...

Ara, quan hi vaig, m'agrada fer una volta per la mota, des del tir de plat (a l'entrada per Algemesí), on el riu comença a embolcallar el poble, fins a l'eixida cara Sueca, on amb una revolta et diu adéu i continua avall. I mirar a l'esquerra les cases i els carrers, i la dreta, el riu envoltat de tarongers amb la serra de Corbera al fons. Un goig.
Un goig, d'una banda, i malíccia de l'altra perquè el riu està ben boixat. Però, ara, em quede amb la sensació de plaer.

Bé, i tot això per què ho escric? És ben senzill, perquè hui he vist l'exposició fotogràfica sobre el Xúquer que hi ha a l'Octubre (carrer de Sant Ferran, 12, València). Hi han fotos ben boniques de llocs coneguts i d'altres que no coneixia, que els hauré de descobrir. I, malauradament, imatges de la merda que hi ha al riu.

És una mostra ben recomanable per a fer una passejada pel Xúquer, des que naix fins que arriba a Cullera. I per a veure en quin estat es troba.


No té res a vore.
Uns suggeriments musicals: Apse, Circulatory system i Scout Niblett. Són els grups que estic escoltant mentre escric açò. M'agraden, sobretot la darrera, Scout Niblett que té una veu encisadora.

Una il·lusió: visitar Meteora. Potser a l'estiu.

Au

Comentaris

  1. Ei, com et trobes amic de canyar?...Llegint-te m'ha tornat al cap que l'any passat vam tindre la idea (després de la Transalbalat-València)de fer una baixada pel Xúquer, però ja se sap com corren els dies, vingué l'estiu i de la ma ens dugué la tardor i l'hivern i ara a les portes del bon oratge m'has fet pensar-hi.
    Pot ser ara ens fem l'ànim...Ja es veurà, però si va avant t'ho farem saber, per si vols descobrir eixos racons que no has vist...Evidentment ja buscarem la forma de baixar sense patir (què ja no estem per a trons) tranquil·la i còmodament...I tenim un expert mariner d'aigua dolça curtit a mil regates de vela llatina...Per cert, no està mal Scout Niblett, un poquet tranquilons per al migdia però ja va bé. Au!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

De Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella

Riberenques (1) Albalat - Polinyà - Riola