La Ratlla per la Casella


Hui, al cap i casal ple de falles. Soroll i olor de coets (m'agrada, de lluny).
Ahir de vesprada, passejada per la vall de la Casella i pujada a l'Ouet i a la Ratlla. Una clàssica.
Estava núvol, però va ser ben bonica.
El silenci, el silenci amb els ocells i la mar al fons.
Sensacions: primera, oloreta de botifarra al bar de la Casella (no és típicament montanyívol, però és agradívol); segona, tristor de veure els cérvols tristos, què fan allà? (fixeu-vos en el cartell informatiu: flora de la Casella, fauna de la Casella, cérvols, tres categories?); tercera, immensitat (sí!) pujant cara l'Ouet veient tota la vall i les Agulles; quarta, una incògnita, per què hi ha allà dalt l'Ouet?; la que fa cinc, tendror de veure un trosset de vall molt encisador diferent de la resta; la que fa sis, ofec, la darrera pujada cap a la Ratlla; la que fa set, una abraçada a la meua terra, cap al nord, la Ribera, l'Horta i l'Albufera, cap al sud, tot de muntanyes volgudes i xafades. I moltes més.
En acabant, una cervesa ben fresca, tot i el fred.
A banda dels cérvols, un plaer. Així, hi tornaré moltes voltes, espere.
La foto, òbviament, no és d'ahir. Els núvols no deixaven veure el Montgó.

Comentaris

  1. Ausades! tot i que no hi han cèrvols a aquestes muntanyes des de temps dels íbers ara fan pegot i per molt d'espai que tinguen, estan a una gàvia.

    ResponElimina
  2. L'Ouet, era un observatori forestal, de vegades encara pugen les persones que treballen fent prevención d'incendis per fer eixes tasques, ja que és l'únic lloc on es pot vigilar, ben bé, tot el vall de la Casella, la resta d'observatoris no veuen la Vall.

    Cérvols ... ¿¿¿¿¿¿¿¿??????????? el més trist és el meu cérvol preferit.

    Salut, Myrtus

    ResponElimina
  3. Myrtus, gràcies per la informació. Sí que és veritat que és un lloc privilegiat des del qual es pot admirar tota la vall.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Priorat

Etapa 7. De Vilafranca a Vistabella

Camí per terres de frontera