Passejada pels Puigmals

Puigmal 2.910 per Creuant Muntanyes en Vimeo.

Ací hi ha el vídeo que va fer el company Dani de la pujada al Puigmal, al Puigmal Petit, al Puigmal de Segre i al Puigmal de Llo.

M'hauria agradat contar l'aventureta pel Pirineu en tornar-ne, però les circumstàncies no m'han deixat tindre una estoneta. Hui, mentre veig per la finestra la vall de la Murta arremullada de pluja i escolte unes bones cançons d'Ella Fitzgerald ho faré per damunt damunt.

Des de l'any passat que no havia xafat el Pirineu i tenia ganes de fer-ho. M'hi feia goig. Bé, la qüestió és que vaig decidir fer el Puigmal perquè és una muntanya que no té gens de dificultat i està en una zona que em pareix màgica. Estava molt il·lusionat, però, alhora, estava també un poc cagat.

Dissabte a la matinada vam moure del poble cap al Pirineu català i a migdia vam arribar a Puigcerdà. En arribar-hi, un contratemps: no hi havia cap lloc on llogar grampons. Així que vam haver d'anar-nos-en a Andorra (sí, a Andorra!) per tal d'aconseguir-ne. Després de quatre horetes de carretera de més, vam arribar al lloc on havíem de dormir per al sendemà fer els quatre Puigmals. Allà, a les Planes, per Err, hi ha un refugi lliure que ens va fer de casa per unes quantes hores. Amb llar inclosa i tot. Un plaer dormir al caliu del foc.

Sis del matí de diumenge: poca gana d'alçar-nos (el refugi, un lloc massa acollidor). Al remat, sense dir-nos quasi res, amunt, i fins on teníem el cotxe i el rebost (un suquet i un poc de xocolate i au). Cap a les set vam començar a xafar neu i mamprenguérem la pala a les 8 i mitja. A les 10, després d'unes quantes parades per a trencar l'alé i contemplar la bellesa que ens oferia la natura, férem cim. Impressionants les vistes: Andorra, el Cadí, tota una olla bellíssima, cims germans, l'un darrere de l'altre. De la mateixa manera que Pep, Dani i jo érem allà dalt, es podia intuir l'entusiasme de molta gent fent cim en un dia tan bonic, des de la resta de Puigmals fins allà a Bastiments.

Després de les fotos de rigor, tiràrem avant cap al Puigmal Petit de Segre. Res, un quart llarg entre baixar i pujar. Ja començava a notar-se la calor (bé, la notava jo perquè els companys no es van llevar res de damunt, i, jo, tot era llevar-me corfolls, què vols que li fem!) i, a les cames, començava a notar-se la pujada que havíem fet.

I llavors el tros de camí més dur, del Petit al Puigmal de Segre, una baixada amb la neu ben molla i una pujada amb un desnivell important, alenada de Pep i alenada que vaig fer jo, foto a la vall de Núria i arrere. Una volta al Puigmal Petit i ja amb mitja guerra guanyada férem cap al Puigmal de Llo, el més baixet, però possiblement el més bonic per la forma que té. Vam parar uns quants minuts per tal de contemplar tota la volta que havíem fet i per trencar l'alé altra volta. Ens vam mirar i cap avall estacant-nos un poc perquè la neu ja no era gens dura. En arribar on hi havia aigua corrent, me'n vaig haver de tirar un bon grapat a la cara (u que està mig fava: no m'hi vaig posar cap crema i notava una calforeta que... ausades!).

A partir de l'Aiguaneix (el nostre ullal), ja amb la baixada feta, tornàrem a raonar, a raonar de la muntanya, de la cervesa que ens faríem en arribar al cotxe... Les cares ja eren diferents, de satisfacció.

Un quart per a les dos del migdia arribàrem al cotxe, corfolls fora, grampons i piolet de braç i de cap a les cerveses que havíem deixat en la nostra nevera particular. Un plaer, tota d'un glop (literal i literari).

La resta, menjar un arròs sequet a mitjan vesprada (que bo, Pep), passejada per Ribes de Freser i cerveses i cerveses i pluja i pluja. I com sempre, malauradament, al sendemà cap a casa, satisfets i alhora amb l'enronieta d'haver pogut travessar més muntanyes. No passa res, a l'estiu més.

Ara un poc de toponímia que hui no reïsc molt a l'hora d'escriure. La informació que hi ha tot seguit està treta del DCVB.

Puigmal: muntanya de 2910 metres, situada entre la vall de Ribes i la Cerdanya. Etimologia: sembla vindre del llatí podiu malu 'muntanyeta roín', sí és que l'element mal no siga un mot d'origen preromà (veg. l'entrada mal, art. 4, en el DCVB).

Llo: poble de la Cerdanya a tres quilòmetres de Sallagosa. Etimologia: segurament preromana. La forma primitiva devia ser Alló, perquè en l'acta de la consagració de la Seu d'Urgell apareix escrit Allone; Meyer-Lübke el considera d'origen celta.

Segre: riu que naix a la Cerdanya i corre cap al sud-oest, passa per Puigcerdà, la Seu d'Urgell, Organyà, Ponts, Balaguer i Lleida i desaigua a l'Ebre entre Fraga i Mequinensa. Etimologia: del preromà Sicoris, nom del dit riu. A l'edat mitjana apareix documentat la forma intermèdia Segure (any 952, ap. Abadal CC, ii, 97).

Aiguaneix: contrada de la Cerdanya, al coster del Puigmal, devers Err i Sallagosa; 'ullal'.

Err: vileta situada devers el Puigmal, a la Cerdanya. Etimologia: de Ezerre, forma amb què apareix designat el dit poble en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell (primeria del segle IX) i en una inscripció de l'any 930. Ezerre és preromà, possiblement basc.

No plou i mon pare em demana. Un dia més. Ah, de fotos, ja en posaré quan Pep i Dani me'n passen. De tota manera hi ha el vídeo professional que ha fet Dani.

Au

Un descobriment musical: el disc Canonball in Japan. Ben bo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella

Riberenques (1) Albalat - Polinyà - Riola