Travessant muntanyes

I si en fa, de temps! Bé, comença un projecte de camí. Camí que encara no està decidit del tot. He de mirar uns quants mapes, però la idea més o menys és clara. Anar des de Sorita fins a Guardamar pel límit lingüístic del valencià. Que què té d'interessant? Moltíssim! Travessar paratges desconeguts per a mi com la serra de Crevillent o el riu Bergantes, conéixer pobles com ara Sorita, Forcall... i sempre que siga possible conéixer un poc la història d'aquests pobles, la manera de parlar i, sobretot, la gastronomia típica! Si no passa res, a l'octubre mamprendré la primera part d'aquest camí. En parlem. Mapa per a fer-se'n una idea.

Després d'uns mesos sense dir res, torne al solc. Demà a la muntanya! A la meua benvolguda Ratlla. Per cert, la foto està feta al Mondúber, al gener. Vaig anar-hi a fer una carrera de muntanya i no sé si tornaré a fer una carrera. Hi han coses que no m'agraden Au, fins d'ací a no res! SALUT

Ui, quant de temps! Ja estem quasi en Nadal! U que té poc de temps, o que no sap gestionar-lo (açò em sona). Què voleu que li fem! I sí, sí, ja sé que les fotos no corresponen a cap muntanya, però a u també li agrada això de fer un tros i gojar del plaer de menjar-se una col, uns ràvens, unes bledes, una lletuga... que ha plantat i ha vist créixer. Bé, la meua intenció és deixar per escrit -i acompanyat de fotos- unes quantes eixides que he fet ençà que vaig fer la travessa pels Pirineus (de la qual vull parlar, però trobe que ho faré més avant). Parlant amb uns i altres, arribes a la conclusió que el blog (o bloc; bé d'això no en toca parlar ací) hauria de contindre més informació útil de les excursions fetes. I sí, això vull fer, però m'assec davant de la pantalla i em fa un gos posar-me a cercar perfils i mapes que caga el basto. Així que res, a continuar com sempre, escriuré el que m'abellisca i per a trobar informació ja hi han milanta pàgines en les quals cercar-ne. B...

L'equipet de quatre anant cap a Benasc. Feia unes quantes hores que ens havíem retrobat. Sí, eixe és el nom del cim que vaig fer fa vora mig mes. Una passejada esplèndida. Al darrere, l'Aneto. I açò és una de les meravelles que es veien des d'allà dalt.

Mamprenem camí. Una altra volta, com sempre. Ara sense muntanyes, però. De tota manera les sotge, i no es mouen, però viuen. Les mire i xiuxiuege al vent unes paraules que no escric, que no vull escriure, perquè les porte a la meua pedra volguda. Sé que hi han arribat perquè el vent m'ha enviat un senyal de la pedra, de la terra. Somric. Ens trobarem de nou, quan siga. Ha passat una estona i no he escrit res. M'encenc un cigarro i em quede mirant el cel. No m'ixen les paraules, pot ser que hui n'haja toquejat moltes i ara van botant d'un costat a un altre i no es deixen escriure. Volen. Potser té raó Ibsen i escriure és jutjar-se a u mateix i ara no ho vulga fer. Pot ser. Quina incertesa! Buf, posem-hi solució, deixe de mirar el cel i agarre un llibret que tinc a la taula. L'òbric i llig un fragment dedicat a l'Albufera, on aniré aquest cap de setmana: "Si es disposa d'una vesprada o d'un matí, cal anar a l'Albufera. És clar que, com en tote...

http://www.paimescla.blogspot.com/ Apunts d'un enamorat de la llengua que li ensenyà sa mare.

Gréixer. Perduts no sé on. Ens havien dit que era molt complicat! I no ho era gens. Al pas dels Gosolans. Per a nosaltres, el Gosamen. Descans merescut al refugi. Crec que tenia alguna mangarrufa que altra! El nostre salt d'aigua. Entrar i eixir. ARRERE: les fotos que hi ha més amunt són de la travessa Cavalls del Vent (prepirineu) que vaig fer l'estiu passat amb els montanyeros bipolars . Hui he estat recordant-la. Contar el que vam fer, no m'abelleix ara. Sé que vaig gaudir molt, de la muntanya i de la companyia. AVANT: el cap de setmana que ve els amics del poble faran la travessa, ja tradicional, d'Albalat a València. Enguany amb una innovació, potser: un tros el faran amb vela llatina. És una opció a la qual em puc apuntar. No crec, però, perquè la intenció i el desig és passar un parell de dies per les muntanyes, ja veurem. De tota manera, Rubén, què hi ha per a esmorzar al Palmar?