Ara que ve Nadal, matarem el gall




Ui, quant de temps! Ja estem quasi en Nadal!
U que té poc de temps, o que no sap gestionar-lo (açò em sona). Què voleu que li fem!
I sí, sí, ja sé que les fotos no corresponen a cap muntanya, però a u també li agrada això de fer un tros i gojar del plaer de menjar-se una col, uns ràvens, unes bledes, una lletuga... que ha plantat i ha vist créixer.

Bé, la meua intenció és deixar per escrit -i acompanyat de fotos- unes quantes eixides que he fet ençà que vaig fer la travessa pels Pirineus (de la qual vull parlar, però trobe que ho faré més avant). Parlant amb uns i altres, arribes a la conclusió que el blog (o bloc; bé d'això no en toca parlar ací) hauria de contindre més informació útil de les excursions fetes. I sí, això vull fer, però m'assec davant de la pantalla i em fa un gos posar-me a cercar perfils i mapes que caga el basto. Així que res, a continuar com sempre, escriuré el que m'abellisca i per a trobar informació ja hi han milanta pàgines en les quals cercar-ne.
Bé, d'ençà que vaig tornar dels Pirineus, he fet unes quantes eixidetes (no totes les que hauria volgut, però), de les quals aniré dient alguna cosa. El quilòmetre vertical del Puigcampana amb l'equip El Petxerull; el Benicadell (cada u pa d'ell), després de deprendre un poc d'eixe món fascinant dels bolets i del món desconegut dels rellotges de sol (si podeu, aneu a ca les Senyoretes; és un plaer de casa, i damunt tindreu l'oportunitat de deprendre unes quantes coses escoltant Joan Olivares); una via verda des del Matarranya fins a la marjal del delta de l'Ebre; el Txindoki (una espineta que tenia clavada fa molt de temps), i l'Aizkorri, meravellós.
Així que aniré parlant-ne, de tot això. I espere que de molts llocs més.

Una cançoneta: Ara que ve Nadal dels Ovidi twins. En aquests dies de retrobament familiar, mentre menge olla i torró de panet, i cante Camina Maria, camina i voràs, faré per trobar un momentet per a escoltar aquesta cançó ovidiana encantadora. Per cert, si no passa res, a començament de l'any que ve trauen disc-llibre. Després del gran elepé A kabotaes no sé què ens espera.
Un disc: Omega de Lagartija Nick i un homenot, Enrique Morente.

Au

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella

Riberenques (1) Albalat - Polinyà - Riola