Travessant muntanyes

Hui, al cap i casal ple de falles. Soroll i olor de coets (m'agrada, de lluny). Ahir de vesprada, passejada per la vall de la Casella i pujada a l'Ouet i a la Ratlla. Una clàssica. Estava núvol, però va ser ben bonica. El silenci, el silenci amb els ocells i la mar al fons. Sensacions: primera, oloreta de botifarra al bar de la Casella (no és típicament montanyívol, però és agradívol); segona, tristor de veure els cérvols tristos, què fan allà? (fixeu-vos en el cartell informatiu: flora de la Casella, fauna de la Casella, cérvols, tres categories?); tercera, immensitat (sí!) pujant cara l'Ouet veient tota la vall i les Agulles; quarta, una incògnita, per què hi ha allà dalt l'Ouet?; la que fa cinc, tendror de veure un trosset de vall molt encisador diferent de la resta; la que fa sis, ofec, la darrera pujada cap a la Ratlla; la que fa set, una abraçada a la meua terra, cap al nord, la Ribera, l'Horta i l'Albufera, cap al sud, tot de muntanyes volgudes i xafades....

El cap de setmana passat vaig xafar les terres del Priorat. Vaig gaudir compartint, descobrint, menjant i bevent, vi òbviament. Abans d'anar-hi tenia una imatge feta d'aquelles terres germanes, imatge que no difereix molt del que m'hi vaig trobar. Un goig. Espere tornar-hi i xafar el Montsant, massís majestuós que forma un bloc que fa la impressió de ser una gran taula. Enfilar-m'hi i travessar-lo. Pujar a Siurana i des d'allà contemplar el Priorat, passejar pels camps entre ceps, descansar a la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei... Algun dia. Ah, recomane un llibre sobre el Priorat escrit fa un grapat d'anys: A peu pel Priorat de J. M. Espinàs. És curiós veure com ha canviat la comarca. Per cert, no s'ha de deixar de visitar la Vilella Baixa, la Nova York del Priorat segons Espinàs.

Hui he passat el dia llegint Joan Maragall. La veritat, feia un grapat d'anys que no en llegia l'obra. Des que estudiava a la facultat! Tot i que no sóc molt de poesia, hi han poemes que m'enxisen, com "A dalt del Pirineu...". És un poema que mostra una visió decadent del paisatge. És la primera provatura decadentista de Maragall. Un tast que pertany a la darrera part del poema: VI Plau-me el bastó del caminant al puny, abraçar els horitzons d'una mirada; fer-me entrar dins la immensitat del cel i el gran adormiment de les muntanyes; sentir el riu invisible per la vall i el llunyedà ressò de la tronada; a cavall de la serra veure immoble altra serra de núvols molt més alta, cotonosa, inflamada pel ponent... Després, quan, sense el sol, la llum és balba, descolorí's la terra an els meus peus; del cel descolorí's tota l'amplada... Les primeres tristeses de la nit sentir entrar-me en els ossos, llavors, plau-me, i al baixar de l'altura tot corprè...

Amb tres quarts de camí fets. Jo no sé on collons estic mirant. A l'Ouet, cansats, però contents. El final de la cresta. Un pas complicat. Ah! alerta amb les pedres, que si et peguen al colze fan mal. I davall, baixant del Cavall Bernat per la canal. Dimarts i bon dia. Plou a la Ribera i plou al cap i casal. No tinc gens de ganes d'escriure. Aquesta setmana està fent-se llarga i acaba de començar. Deixem que passe. Així que res, ací dalt hi han unes quantes fotos més de la integral de Corbera a Tavernes de la Valldigna. Unes paraules amprades: Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí. Però no forces gens la travessia.

Diumenge a mitjan matí. Hui m'he alçat enjorn, cap a les 8, després d'haver dormit un grapat d'hores seguides. Descansat. Ahir vaig fer una altra volta la travessa des de Corbera fins a Tavernes de la Valldigna, laTranscorberana. L'any passat ens costà onze hores i enguany l'hem feta en set hores i tres quarts. Supose que no patir calor ens ha anat molt bé. Res, no tinc ganes d'escriure més. Sols fer una abraçada als qui van ser ahir companys de camí: Dani R., Pep, Rubén Vena , els germans Àlex i Gere, Vicent (un plaer), Ernesto, Dani i el Pelli (quina motxilla més grossa portava!, això sí que és un muntanyer) i als qui no van vindre (la muntanya sempre està). Ah, i gràcies a Àlex per la cabeça d'alls i a Rubén per la ceba. Au, un altre dia més.

Bon dia Fa un temps vaig tindre un bloc que va durar una rosada. Ara intentaré tirar avant aquest, però tampoc no sé si durarà molt. Ja vorem. Bé, dissabte que ve, és a dir, despús-demà faré per quarta volta la travessa de la serra de Corbera, la Transcorberana (històrica la primera amb Ricard i David). Em fa goig. El company Dani, si no passa res, marcarà tota la ruta; ell és qui entén de tecnologies. Jo que sóc de la vella escola, simplement faig la relació de la terra que travessarem: des de Corbera pujarem al Cavall Bernat (n'hi han molts, de Cavalls Bernat, i és ben curiós per què es diuen així) per les Fontanelles (paratge màgic), baixarem a la Creu del Cardenal i tot seguit farem les orelles i el Nas de l'Índio (és la manera com anomenem al Matxo flac la gent d'Albalat), crestejant a poc a poc arribarem a l'Ouet i, des d'ací, per senda, ascendirem a la Ratlla i el Massalari (segons el DCVB: Despoblat de Tavernes de la Valldigna; hui anomenat el Massalari; ...