Muntanya des d'un altre vessant


Hui he passat el dia llegint Joan Maragall. La veritat, feia un grapat d'anys que no en llegia l'obra. Des que estudiava a la facultat!

Tot i que no sóc molt de poesia, hi han poemes que m'enxisen, com "A dalt del Pirineu...". És un poema que mostra una visió decadent del paisatge. És la primera provatura decadentista de Maragall.


Un tast que pertany a la darrera part del poema:

VI

Plau-me el bastó del caminant al puny,

abraçar els horitzons d'una mirada;

fer-me entrar dins la immensitat del cel

i el gran adormiment de les muntanyes;

sentir el riu invisible per la vall

i el llunyedà ressò de la tronada;

a cavall de la serra veure immoble

altra serra de núvols molt més alta,

cotonosa, inflamada pel ponent...

Després, quan, sense el sol, la llum és balba,

descolorí's la terra an els meus peus;

del cel descolorí's tota l'amplada...

Les primeres tristeses de la nit

sentir entrar-me en els ossos, llavors, plau-me,

i al baixar de l'altura tot corprès,

creuar-me amb les tenebres que s'hi alcen.


Au

Comentaris

  1. Iep!
    Tens un premi al meu blog, passa't per ell!

    ResponElimina
  2. Carinyet molt xulo, però m'agradaria que penjares les nostres, quan anarem en nadal

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Priorat

Etapa 7. De Vilafranca a Vistabella

Camí per terres de frontera