Muntanya des d'un altre vessant


Hui he passat el dia llegint Joan Maragall. La veritat, feia un grapat d'anys que no en llegia l'obra. Des que estudiava a la facultat!

Tot i que no sóc molt de poesia, hi han poemes que m'enxisen, com "A dalt del Pirineu...". És un poema que mostra una visió decadent del paisatge. És la primera provatura decadentista de Maragall.


Un tast que pertany a la darrera part del poema:

VI

Plau-me el bastó del caminant al puny,

abraçar els horitzons d'una mirada;

fer-me entrar dins la immensitat del cel

i el gran adormiment de les muntanyes;

sentir el riu invisible per la vall

i el llunyedà ressò de la tronada;

a cavall de la serra veure immoble

altra serra de núvols molt més alta,

cotonosa, inflamada pel ponent...

Després, quan, sense el sol, la llum és balba,

descolorí's la terra an els meus peus;

del cel descolorí's tota l'amplada...

Les primeres tristeses de la nit

sentir entrar-me en els ossos, llavors, plau-me,

i al baixar de l'altura tot corprès,

creuar-me amb les tenebres que s'hi alcen.


Au

Comentaris

  1. Creuant Muntanyes6 de març del 2010, a les 7:00

    Iep!
    Tens un premi al meu blog, passa't per ell!

    ResponElimina
  2. Atticus23 de març del 2010, a les 13:28

    Carinyet molt xulo, però m'agradaria que penjares les nostres, quan anarem en nadal

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Transcorberana

Imatge
Bon dia Fa un temps vaig tindre un bloc que va durar una rosada. Ara intentaré tirar avant aquest, però tampoc no sé si durarà molt. Ja vorem. Bé, dissabte que ve, és a dir, despús-demà faré per quarta volta la travessa de la serra de Corbera, la Transcorberana (històrica la primera amb Ricard i David). Em fa goig. El company Dani, si no passa res, marcarà tota la ruta; ell és qui entén de tecnologies. Jo que sóc de la vella escola, simplement faig la relació de la terra que travessarem: des de Corbera pujarem al Cavall Bernat (n'hi han molts, de Cavalls Bernat, i és ben curiós per què es diuen així) per les Fontanelles (paratge màgic), baixarem a la Creu del Cardenal i tot seguit farem les orelles i el Nas de l'Índio (és la manera com anomenem al Matxo flac la gent d'Albalat), crestejant a poc a poc arribarem a l'Ouet i, des d'ací, per senda, ascendirem a la Ratlla i el Massalari (segons el DCVB: Despoblat de Tavernes de la Valldigna; hui anomenat el Massalari; ...
Més informació

De Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella

Imatge
Mamprenc altra volta el blog.  Les darreres entrades corresponen al projecte de travessar el territori valencià pel límit lingüístic. La cosa està parada, però algun dia farem per acabar eixe camí. Mentrimentres ens entretenim muntant i travessant altres paratges del país. I hui ha tocat fer una volta ben bonica de Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella. Ací en teniu unes quantes imatges.  El mapa del Tossal Cartografies, fonamental. Imatge de la ruta feta, extreta d'una aplicació que fa servir Mapbox. Els Frares, un paratge fabulós a mitjan pujada. Hui, les vistes eren impressionants. Tot i que en la foto no es veu bé, amb els prismàtics allà on hi ha la fletxa de la dreta s'intuïa Irta. Sí sí, Irta. No podia ser altra cosa.  L'altra fletxa indica la Ribera, l'Horta i el cap i casal. Cap al sud, també hi havia bona vista. Des del cim s'entén clarament per què eixa illa que hi ha prop de Santa Pola es diu l'Illa Plana. El ca...
Més informació

Primera eixida de l'any: la Murta

Imatge
Torne a mamprendre el blog, mig abandonat durant molt de temps, en el qual hi han unes quantes entrades sobre camins fets. Camins com el que hem fet este matí, endinsant-nos per la vall de la Murta fins a les basses de darrere del monestir. La primera excursió de Lluc i la primera de l'any de Marcel, que ja tenia ganes de camp. La idea és la mateixa que la de l'any passat: dotze mesos, dotze cims. I si no són cims, seran camins, planes, per vora mar...
Més informació