El cap de setmana passat vaig xafar les terres del Priorat. Vaig gaudir compartint, descobrint, menjant i bevent, vi òbviament. Abans d'anar-hi tenia una imatge feta d'aquelles terres germanes, imatge que no difereix molt del que m'hi vaig trobar. Un goig. Espere tornar-hi i xafar el Montsant, massís majestuós que forma un bloc que fa la impressió de ser una gran taula. Enfilar-m'hi i travessar-lo. Pujar a Siurana i des d'allà contemplar el Priorat, passejar pels camps entre ceps, descansar a la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei... Algun dia. Ah, recomane un llibre sobre el Priorat escrit fa un grapat d'anys: A peu pel Priorat de J. M. Espinàs. És curiós veure com ha canviat la comarca. Per cert, no s'ha de deixar de visitar la Vilella Baixa, la Nova York del Priorat segons Espinàs.
Isc de Vilafranca pel portal de Sant Roc. En un no res hi ha com un lloc on anar a berenar amb taules i bancs, a la dreta del qual ix un camí que va a les coves del Forcall (val la pena aguaitar-hi). Continue pel camí de Vilafranca a Benassal fins a un poc abans del coll d'Ivol, és a dir, continue per la pista principal que va cap al mas de Forés, la caseta del Molí i el molí de Colau. Dalt queda el Picaio (1304 m). Ja sóc al riu Montlleó, ara toca muntar seguint la pista fins a la vora de la Penya Blanca, passar pel mas de Catxirulo i mamprendre el pla de Vistabella. Per cert, este és el camí que em van comentar que feia la gent d'un poble i de l'altre. Ara bé, hi han altres camins que també són ben bonics, com ara seguir la PR-PV 1 i arribar a Culla o en eixir de Vilafranca travessar el pla de Masorro (pedra seca a punta pala), passar pels masos Torre Leandra i de Faio i baixar fins a La Estrella (despoblat) des d'on es pot tirar per amunt fins a Visatabella.
I si en fa, de temps! Bé, comença un projecte de camí. Camí que encara no està decidit del tot. He de mirar uns quants mapes, però la idea més o menys és clara. Anar des de Sorita fins a Guardamar pel límit lingüístic del valencià. Que què té d'interessant? Moltíssim! Travessar paratges desconeguts per a mi com la serra de Crevillent o el riu Bergantes, conéixer pobles com ara Sorita, Forcall... i sempre que siga possible conéixer un poc la història d'aquests pobles, la manera de parlar i, sobretot, la gastronomia típica! Si no passa res, a l'octubre mamprendré la primera part d'aquest camí. En parlem. Mapa per a fer-se'n una idea.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada