Bon dia Fa un temps vaig tindre un bloc que va durar una rosada. Ara intentaré tirar avant aquest, però tampoc no sé si durarà molt. Ja vorem. Bé, dissabte que ve, és a dir, despús-demà faré per quarta volta la travessa de la serra de Corbera, la Transcorberana (històrica la primera amb Ricard i David). Em fa goig. El company Dani, si no passa res, marcarà tota la ruta; ell és qui entén de tecnologies. Jo que sóc de la vella escola, simplement faig la relació de la terra que travessarem: des de Corbera pujarem al Cavall Bernat (n'hi han molts, de Cavalls Bernat, i és ben curiós per què es diuen així) per les Fontanelles (paratge màgic), baixarem a la Creu del Cardenal i tot seguit farem les orelles i el Nas de l'Índio (és la manera com anomenem al Matxo flac la gent d'Albalat), crestejant a poc a poc arribarem a l'Ouet i, des d'ací, per senda, ascendirem a la Ratlla i el Massalari (segons el DCVB: Despoblat de Tavernes de la Valldigna; hui anomenat el Massalari; ...
Mamprenc altra volta el blog. Les darreres entrades corresponen al projecte de travessar el territori valencià pel límit lingüístic. La cosa està parada, però algun dia farem per acabar eixe camí. Mentrimentres ens entretenim muntant i travessant altres paratges del país. I hui ha tocat fer una volta ben bonica de Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella. Ací en teniu unes quantes imatges. El mapa del Tossal Cartografies, fonamental. Imatge de la ruta feta, extreta d'una aplicació que fa servir Mapbox. Els Frares, un paratge fabulós a mitjan pujada. Hui, les vistes eren impressionants. Tot i que en la foto no es veu bé, amb els prismàtics allà on hi ha la fletxa de la dreta s'intuïa Irta. Sí sí, Irta. No podia ser altra cosa. L'altra fletxa indica la Ribera, l'Horta i el cap i casal. Cap al sud, també hi havia bona vista. Des del cim s'entén clarament per què eixa illa que hi ha prop de Santa Pola es diu l'Illa Plana. El ca...
Torne a mamprendre el blog, mig abandonat durant molt de temps, en el qual hi han unes quantes entrades sobre camins fets. Camins com el que hem fet este matí, endinsant-nos per la vall de la Murta fins a les basses de darrere del monestir. La primera excursió de Lluc i la primera de l'any de Marcel, que ja tenia ganes de camp. La idea és la mateixa que la de l'any passat: dotze mesos, dotze cims. I si no són cims, seran camins, planes, per vora mar...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada