Etapa 7. De Vilafranca a Vistabella

Isc de Vilafranca pel portal de Sant Roc. En un no res hi ha com un lloc on anar a berenar amb taules i bancs, a la dreta del qual ix un camí que va a les coves del Forcall (val la pena aguaitar-hi). Continue pel camí de Vilafranca a Benassal fins a un poc abans del coll d'Ivol, és a dir, continue per la pista principal que va cap al mas de Forés, la caseta del Molí i el molí de Colau. Dalt queda el Picaio (1304 m).
Ja sóc al riu Montlleó, ara toca muntar seguint la pista fins a la vora de la Penya Blanca, passar pel  mas de Catxirulo i mamprendre el pla de Vistabella.
Per cert, este és el camí que em van comentar que feia la gent d'un poble i de l'altre. Ara bé, hi han altres camins que també són ben bonics, com ara seguir la PR-PV 1 i arribar a Culla o en eixir de Vilafranca travessar el pla de Masorro (pedra seca a punta pala), passar pels masos Torre Leandra i de Faio i baixar fins a La Estrella (despoblat) des d'on es pot tirar per amunt fins a Visatabella.

 Eixint de Vilafranca
 Alfredo, company de camí durant una horota. Em contà entre moltes altres coses que era nascut en un mas, però que ja feia que vivia al poble.
 Fins a la Teuleria, bé un poquet abans, el camí és el mateix que la PR-PV 1. En arribar a eixe punt deixe la PR-PV 1. Si u la seguix arriba a Culla (senda ben recomanable també).

 La caseta del Molí
Quina raonada que vam tindre! Un masover entranyable. Ja fa temps que viu amb la dona al poble, però de tant en tant baixa a la caseta per a tindre'n compte. Baixa amb la burreta i s'hi queda uns quants dies (ni llum ni mòbil, ni romanços). Em comentà entre moltes altres coses que hi han moltes cabres feréstegues i que fan malbé els fruiters que té allà, al riu.




 En pujar a l'altra banda del Montlleó i passar el mas de Catxirulo de sobte apareix un camí asfaltat. 

 El pla de Vistabella amb el Penyagolosa mig tapat. Set quilòmetres que se'm van fer més llargs que un dia sense pa. Hi han camins de pedra paral·lels pels quals val la pena anar-hi.

I al final, Vistabella







Pataques de Vistabella, boníssimes.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Priorat

Imatge
El cap de setmana passat vaig xafar les terres del Priorat. Vaig gaudir compartint, descobrint, menjant i bevent, vi òbviament. Abans d'anar-hi tenia una imatge feta d'aquelles terres germanes, imatge que no difereix molt del que m'hi vaig trobar. Un goig. Espere tornar-hi i xafar el Montsant, massís majestuós que forma un bloc que fa la impressió de ser una gran taula. Enfilar-m'hi i travessar-lo. Pujar a Siurana i des d'allà contemplar el Priorat, passejar pels camps entre ceps, descansar a la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei... Algun dia. Ah, recomane un llibre sobre el Priorat escrit fa un grapat d'anys: A peu pel Priorat de J. M. Espinàs. És curiós veure com ha canviat la comarca. Per cert, no s'ha de deixar de visitar la Vilella Baixa, la Nova York del Priorat segons Espinàs.
Més informació

De Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella

Imatge
Mamprenc altra volta el blog.  Les darreres entrades corresponen al projecte de travessar el territori valencià pel límit lingüístic. La cosa està parada, però algun dia farem per acabar eixe camí. Mentrimentres ens entretenim muntant i travessant altres paratges del país. I hui ha tocat fer una volta ben bonica de Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella. Ací en teniu unes quantes imatges.  El mapa del Tossal Cartografies, fonamental. Imatge de la ruta feta, extreta d'una aplicació que fa servir Mapbox. Els Frares, un paratge fabulós a mitjan pujada. Hui, les vistes eren impressionants. Tot i que en la foto no es veu bé, amb els prismàtics allà on hi ha la fletxa de la dreta s'intuïa Irta. Sí sí, Irta. No podia ser altra cosa.  L'altra fletxa indica la Ribera, l'Horta i el cap i casal. Cap al sud, també hi havia bona vista. Des del cim s'entén clarament per què eixa illa que hi ha prop de Santa Pola es diu l'Illa Plana. El ca
Més informació

Camí per terres de frontera

I si en fa, de temps! Bé, comença un projecte de camí. Camí que encara no està decidit del tot. He de mirar uns quants mapes, però la idea més o menys és clara. Anar des de Sorita fins a Guardamar pel límit lingüístic del valencià. Que què té d'interessant? Moltíssim! Travessar paratges desconeguts per a mi com la serra de Crevillent o el riu Bergantes, conéixer pobles com ara Sorita, Forcall... i sempre que siga possible conéixer un poc la història d'aquests pobles, la manera de parlar i, sobretot, la gastronomia típica! Si no passa res, a l'octubre mamprendré la primera part d'aquest camí. En parlem. Mapa per a fer-se'n una idea.
Més informació