Primera eixida de l'any: la Murta

Torne a mamprendre el blog, mig abandonat durant molt de temps, en el qual hi han unes quantes entrades sobre camins fets. Camins com el que hem fet este matí, endinsant-nos per la vall de la Murta fins a les basses de darrere del monestir. La primera excursió de Lluc i la primera de l'any de Marcel, que ja tenia ganes de camp.
La idea és la mateixa que la de l'any passat: dotze mesos, dotze cims. I si no són cims, seran camins, planes, per vora mar...




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

De Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella

Imatge
Mamprenc altra volta el blog.  Les darreres entrades corresponen al projecte de travessar el territori valencià pel límit lingüístic. La cosa està parada, però algun dia farem per acabar eixe camí. Mentrimentres ens entretenim muntant i travessant altres paratges del país. I hui ha tocat fer una volta ben bonica de Quatretondeta al Recingle Alt de la Serrella. Ací en teniu unes quantes imatges.  El mapa del Tossal Cartografies, fonamental. Imatge de la ruta feta, extreta d'una aplicació que fa servir Mapbox. Els Frares, un paratge fabulós a mitjan pujada. Hui, les vistes eren impressionants. Tot i que en la foto no es veu bé, amb els prismàtics allà on hi ha la fletxa de la dreta s'intuïa Irta. Sí sí, Irta. No podia ser altra cosa.  L'altra fletxa indica la Ribera, l'Horta i el cap i casal. Cap al sud, també hi havia bona vista. Des del cim s'entén clarament per què eixa illa que hi ha prop de Santa Pola es diu l'Illa Plana. El ca
Més informació

Muntanya des d'un altre vessant

Imatge
Hui he passat el dia llegint Joan Maragall. La veritat, feia un grapat d'anys que no en llegia l'obra. Des que estudiava a la facultat! Tot i que no sóc molt de poesia, hi han poemes que m'enxisen, com "A dalt del Pirineu...". És un poema que mostra una visió decadent del paisatge. És la primera provatura decadentista de Maragall. Un tast que pertany a la darrera part del poema: VI Plau-me el bastó del caminant al puny, abraçar els horitzons d'una mirada; fer-me entrar dins la immensitat del cel i el gran adormiment de les muntanyes; sentir el riu invisible per la vall i el llunyedà ressò de la tronada; a cavall de la serra veure immoble altra serra de núvols molt més alta, cotonosa, inflamada pel ponent... Després, quan, sense el sol, la llum és balba, descolorí's la terra an els meus peus; del cel descolorí's tota l'amplada... Les primeres tristeses de la nit sentir entrar-me en els ossos, llavors, plau-me, i al baixar de l'altura tot corprè
Més informació

Etapa 6. De la Pobla del Bellestar a Vilafranca

Imatge
De la Pobla del Bellestar a Vilafranca es pot anar per la carretera, que és el camí més curt i més recte o es pot triar algun altre camí. Ben recomanable és seguir la PR-PV 1 o la SL 18.2. Si u tria la PR-PV 1, en arribar al pi del Comunet val la pena seguir cap als Montllats i en aplegar a l'altura de la font del Regatxol muntar al tossal dels Montllats (1655 m). Bé, jo aquell dia vaig triar anar per la carretera perquè ja era massa tard i no era qüestió d'entretindre's. A un costat i altre del camí hi han paratges ben interessants. A l'esquerra hi ha un itinerari de pedra en sec (impressionant), i a la dreta hi ha la Parreta a partir de la qual s'obri un bosc ben atapit. En arribar al poble, val la pena fer una volta pel nucli antic i, si podeu, tastar el bolo. Pedra en sec pertot  Al Llosar. Hi venen una mel de categoria!  Mare de Déu del Llosar Vilafranca
Més informació